Reflexions

Llibertat?

Els filòsofs afirmen que hi ha tres tipus de LLIBERTAT: la SOCIOLÒGICA, que és aquella que diferencia entre un home lliure i un d’esclau; afortunadament cada cop hem d’aplicar menys aquest concepte de llibertat, la PSICOLÒGICA descrita com aquella que ens permet tenir autonomia i raonament crític davant de persones que ens intenten convèncer, aquest tipus de llibertat, segons el meu punt de vista, es comença a desenvolupar als sis, set anys, aquella edat on ja no seguim tots al líder de la classe com si fóssim un remat d’ovelles sense opinió i també quan comencem a qüestionar la raó absoluta que abans atorgàvem als pares.

Seguint aquests dos punt de la llibertat, la majoria de nosaltres ens podríem considerar completament lliures, però aquí entra en joc la LLIBERTAT MORAL, aquella en la que hem de ser suficientment madurs, autocrítics i en la que hem d’admetre els nostres errors sense buscar a ningú que ens cobreixi les espatlles.

Sí, aquella que topa amb l’ÈTICA i la RESPONSABILITAT. Ostres! Ara ja no sóc totalment lliure! Però la meva llibertat me la proporciono jo. Quants dies ens agradaria sortir amb els amics i ens quedem fent deures? Quants de nosaltres no s’ha quedat mai fins tard, en comptes d’anar a dormir, per estudiar una estona més? Per què ho fem això?

Diuen que els humans som éssers vius capaços de projectar-nos, imaginar com serem en el futur, segons com ens veiem en el present. Hi ha persones que es creen falses expectatives d’ells mateixos i viuen enganyats; no són lliures per culpa d’una mentida creada per ells mateixos. És a dir:

NO SÓM MÉS LLIURES perquè SÓM MÉS CONSEQÜENTS.

Carla Santos Sánchez

Som lliures? 

Abans de parlar sobre si som lliures o no, crec oportú definir el que jo considero la llibertat. Per mi, la llibertat és viure sense cadenes, sense fronteres ni muralles, poder pensar el que un vol i creure en el que creus sense que ningú t’ho hagi de prohibir, parlar i expressar les teves opinions a gent que encara que no les comparteixi, les respecti; la llibertat és poder estimar a qui vulguis, i tenir dret a casar-t’hi si ho consideres oportú, la llibertat és tenir dret a mínimament controlar la teva vida.…

Partint d’aquest aspecte, crec la nostra societat ha avançat molt, al llarg dels anys s’ha tornat la llibertat a gent que l’havia perdut o gent que simplement, mai l’havia tinguda. Un exemple seria la llibertat a votar per tothom, homes i dones a partir dels 18 anys, o més recentment, la llibertat als homosexuals a casar-se.

Però jo considero que la nostra societat segueix sense ser lliure del tot, ningú pot fer el que vol quan vol, hi han unes normes que ens condicionen la vida. Unes normes que estan posades per mantenir un equilibri entre les llibertats de cada persona, per controlar que la llibertat d’una persona no perjudiqui la d’una altre persona. I és per això, que es diu que la llibertat d’un acaba on comença la d’un altre. I jo, personalment estic completament d’acord amb aquesta afirmació, tot i que he de reconèixer que ni jo mateixa la compleixo sempre, ni crec que la nostra societat ho faci.

Crec que el que és realment important sobre el tema de la llibertat, més que saber realment si som 100%lliures o no, és saber si estem disposats a donar part de la nostre llibertat a canvi de que tothom en pugui tenir una mica, a canvi de ser una societat estable, sense diferències. I jo, estic disposada. I tu?

Berta Viader

Per què hem de ser justos?


Segons viquipèdia la justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança. 
Encanvi, en la meva opinió, és un conjunt de normes que es formen per la supervivència i per el fet de conviure amb la societat i així poder, sense problemes, relacionar-nos amb les persones sense faltar-li al respecte, prohibin i respectant algunes accions específiques, que per el simple fet de viure en societat hauriem de tenir clares, per tant si volem conviure amb la gent i l'entorn que ens envolta, primer de tot hauriem de tenir clar, que el que no volguem que ens fassin a nosaltres no els hi em de fer els altres, i ser justos, seria, sense cap mena de dupte, la manera correcte de fer-ho. 

Maria Armiñana




Som lliures?

Jean Paul Sartre

L'enciclopèdia catalana defineix la llibertat com aquella possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a trascendir aquelles determinacions que un considera com a alienes i indegudes. Jo no vull posar en dubte l'ènciclopèdia catalana, però a la vida no és tot o blanc o negre, tot és molt relatiu, i jo no crec que aquesta definició es pogui aplicar el 100%. Som lliures en molts aspectes, per exemple, per expressar-nos, almenys al nostre territori en altres llocs per desgràcia no, però no som totalment lliures, amb això vull dir que tenim unes lleis que hem de cumplir i respectar i si no ho fem hem d'assumir les conseqüències i depèn de la llei o lleis que haguem imcumplit les conseqüències seràn unes o altres i això passa per que no vivim sols, convivim moltes persones i si tothom fes el que volgués quan volgués seria un desastre. Una gran frase que crec que ressumeix molt bé el que vull expressar és aquesta: "Mi libertad se termina donde empieza la de los demás" Jean Paul Sartre.


Laura Martínez Feixas