Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Què creus qe vol dir aquesta frase?
Crec que el que volia expressar Wittgenstein era que cada persona, a partir del seu llengutage es forma el seu món, ja que el llengutage és més que una forma de comunicar-se també implica cultura, tradició i història. Quan diu que els límits del seu món és el seu llenguatge es refereix que, a partir de la seva manera de comunicar-se, a partir de les vivencies, la seva vida serà una cosa o una altre. I com que els humans sense donar-li un nom a un objecte, sentiment,... per nosaltres no exsisteix, si a alguna cosa no té nom, per nosaltres és com si no exsistís, i per tant els que no sabem no està al nostre abast.
Maria Armiñana
Quan Wittgenstein diu aquests frase, jo crec que es refereix a que per nosaltres el llenguathe ho és tot, és a dir, que tot allò que no podem denominar amb el nostre llenguatge, per nosaltres no existeix. Aixi doncs, el nostre món, tot allò que per nosaltres existeix, arriba fins allà on tenim llenguatge per denominar-ho. I és per això que a lamínima que apareix algo nou, que no existia abans, el primer que es fa és posar-li nom.
Berta Viader
Jo crec, que tal i com vam comentar a la classe, significa que tot el que no té paraules, encara que siguin una descripció, no existeix ja que els humans som uns èssers limitats i no tenim la capacitat de formar-nos un esquema bàsic. També crec que quan fem la abstracció etiquetem qualsevol fet per tal de poder-lo classificar.
Carla Santos
Des del meu punt de vista crec que es refereix a què el nostre coneixement és limitat, no ho podem conèixer tot. Cadascú té els seus coneixements i tot el que estigui fora d’aquests és més difícil d’imaginar. El nostre cervell relaciona els coneixements amb els objectes amb les coses que tenim al nostre entorn, tot el que no estigui en els nostres coneixements està fora del nostre abast. Pot ser amb un exemple queda més clar: quan a les notícies diuen que s’han cremat X nombre d’hectàrees després diuen a quants camps de futbol vindrien a ser. Això és fa perquè la nostra ment no pot imaginar nombres molt grans i els hem d’associar a coses que si coneixem. La idea d’infinit és dificilíssim d’imaginar pel nostre cervell és un concepte abstracte que no podem percebre.
Laura Martínez
Creus que les preguntes filosòfiques són importants?
Crec que les preguntes filosòfiques son molt importants, ja que ens fan reflexionar sobre nosaltres: qui som? D’on venim? Com som? I sobre la nostre vida i societat. Crec que fer-nos aquestes preguntes ens ajuda a donar-nos compte de com vivim i trovar les coses que esns agradaria canviar, i crec que això és molt important.
Berta Viader
Evidentment que sí, si no ens preguntéssim les coses seríem una mica incults tots plegats. La gràcia de la vida està en trobar-li un sentit i a partit de les preguntes filosòfiques podem arribar a trobar aquest sentit amb més facilitat. Tot el que sabem, ho sabem per que algú algun dia s'ho va plantejar, tots els avenços científics i tecnològics, aspectes sobre la nostre vida, sobre el cos humà, sobre el món que ens envolta, sobre tractaments, vacunes... Per tant podem arribar a la conclusió de que fer-se preguntes és aprendre i aprendre és bo, adquirir coneixements et fa està més proper al món i t'enriqueix com a persona. Reflexionar, parar-se a pensar, i per tant fer-se preguntes filosòfiques és l'èxit de la vida, ho hauríem de fer més sovint.
Laura Martínez
Des del meu punt de vista, les preguntes filosofiques son essencials al nostre dia a dia i crec que els hi dediquem poc temps; sobretot en aquesta societat actual, ja que tenim entrada constant d'informació i no tenim temps de processar-la.
A la nostre edat crec encara molt més important parar de tan en tan a preguntar-nos qui som i que volem perque tenim el futur a les nostres mans i moltes vegades no en som ni conscients.
Jo crec que sense les preguntes filosòfiques no hauríem arribat on som avui en dia per la ciència, perquè és la filosofia qui en un principi es fa les preguntes perquè la ciència a continuació la pugi contestar. Gràcies aquest hem pogut respondre varies preguntes que des de el principi han afectat l’ésser humà, “Qui som?”, “D’on venim?”,... però també hi ha d’altres que encara no sabem amb certesa: “Que passa després de la mort?”, és veritat que sabem que l’energia del nostre cos ens abandona, però que ens passa a nosaltres?
Per això crec que són importants les preguntes filosòfiques, per fer les preguntes correctes perque tot seguit, la ciència les pugui resoldre.
Maria ArmiñanaPer això crec que són importants les preguntes filosòfiques, per fer les preguntes correctes perque tot seguit, la ciència les pugui resoldre.
Evidentment que sí, si no ens preguntéssim les coses seríem una mica incults tots plegats. La gràcia de la vida està en trobar-li un sentit i a partit de les preguntes filosòfiques podem arribar a trobar aquest sentit amb més facilitat. Tot el que sabem, ho sabem per que algú algun dia s'ho va plantejar, tots els avenços científics i tecnològics, aspectes sobre la nostre vida, sobre el cos humà, sobre el món que ens envolta, sobre tractaments, vacunes... Per tant podem arribar a la conclusió de que fer-se preguntes és aprendre i aprendre és bo, adquirir coneixements et fa està més proper al món i t'enriqueix com a persona. Reflexionar, parar-se a pensar, i per tant fer-se preguntes filosòfiques és l'èxit de la vida, ho hauríem de fer més sovint.
Laura Martínez
A la nostre edat crec encara molt més important parar de tan en tan a preguntar-nos qui som i que volem perque tenim el futur a les nostres mans i moltes vegades no en som ni conscients.
Carla Santos
Què significa “adquirir compromisos”? Quina importancia tenen els compromisos en la vida de les persones?
Adquirir compromisos significa fer-se responasable d’alguna cosa, acceptant les seves conseqüències. Crec que és important fer-ho, però crec que s’ha d’estar molt segur abans de adquirir-ne un, ja que després ja no pots tirar-te enrere, i has de cumplir amb el compromís.
Berta Viader
Adquirir compromisos, vol dir, acceptar fets que faràs, és a dir, sabent que en el futur ho podràs fer, comprometre’t amb una o en un grup de persones, o fins i tot amb tu mateix, a fer alguna cosa, per molt petita o gran que sigui. Els compromisos són tant importants com un ho vol que ho siguin, és a dir, si una persona vol de totes, totes fer aquell compromís, si no el fa estarà decebut, però si aquesta el fa estaran contenta amb si mateixa. En canvi si a un compromís no li dones gens d’importància el compleixis o no, estaràs igual.
Per això crec que de la pregunta de si els compromisos són importants en la vida de les persones, la seva resposta és DEPÈN, depèn de la persona i del compromís.
Per això crec que de la pregunta de si els compromisos són importants en la vida de les persones, la seva resposta és DEPÈN, depèn de la persona i del compromís.
Maria Armiñana
Adquirir compromisos vol dir fer-se gran, vol dir madurar, vol dir ser conscient de la realitat en la que vius, vol dir responsabilitat. És important per créixer, per poder viure en aquest món has d'adquirir compromisos, si no ho fas, possiblement, seràs un inadaptat. El més important i alhora el més difícil en aquesta vida és adonar-se de les coses, per que a vegades no volem créixer, vivim en un món paral·lel, al nostre món i quan aterres a la realitat la patacada que et pots arribar a emportar és important. A mesura que vas creixent vas adquirint un compromís més fort amb la vida i has de ser responsable per saber quins compromisos pots adquirir i quins no.
Laura Martínez
Per mi, adquirir compromisos vol dir comprometre's amb algú, però sobretot amb tu mateix, a portar a terme diferents tasques, aquest fet ens requereix responsabilitat i també renunciar a certs beneficis anteriors però segurament també hi guanyem algun dret.
Carla Santos
COMENTARI DE TEXT
Des del meu punt de vista, les característiques bàsiques de la filosofia son questionar-se el perque i la raó de les coses i el sentit crític; com a conseqüència la filosofia es uan branca que intenta trobar l'equilibri.
Es per això que la filosofia dins la nostre societat actual té una gran rellevancia, ja que als dos extrems hi trobem un gran augment de la religió i fe cega i a l'altre, la ciència.
El fet de la necessitat humana de tenir respostes a tot ens porta molts cops a algun dels dos extrems, per necessitat de consol, potser.
El paper de la filosofia en la societat actual, jo crec que, és de pont, un conector que fa tocar de peus a terra i també empatitzar els dos pols, per això la considero el resultat d'una mescla de sentiments i el fet de questionar-se les coses. Aquesta afirmació fa que molts considerin la filosofia com una contradicció, una paradoxa, però no hem de caure dins l'abisme, aquesta profunditat tan imensa, de pensar que la filosofia no és necessaria i l'hauriem d'utilitzar cada dia.
Mapa conceptual (coneixement):
1·Explica què significa la frase "la visión de la realidad no es compatible con la física moderna".Per què ho diu? Què és la visió ingènua? Podries posar algun exemple que corrobori el que diu S. Hawking?
Mapa conceptual (coneixement):
Abans, quan encara no existia la física moderna, les persones es fiaven de tot el que els hi deien perque no tenien coneixements per contradir-ho, i per tant, el que els sentits podien captar era la veritat, i ara, en canvi, ja comencem a ficar en dupte tot el que ens diuen perque on tenim la visió ingènua, sense coneixements, i com ara som més concients del nostre entorn ho posem en dupte tot el que no sabem segur. Un exemple d'aquesta evolució seria la religió, ja que abans la gent no duptava de la tot el que deia l'Esglèsia, ara ja molt poca gent creu incondicionalment en aquesta.
Què és una paradoxa? A quina paradoxa s'esta referint l'autor? Quina solució ofereix Hawking per tal de resoldre aquesta paradoxa?
Una paradoxa és una contradicció, i en aquest text l'autor ho troba en las dos maneres de veure el món, i que el lector ha d'agafar la que ell pensi que és millor, ja que no hi ha una millor que l'altre, això és molt subjectiu
Quina definició de veritat proposa?
La definició que Steven Hawking proposa és la realitat absoluta.
Relaciona aquest text amb el que hem estudiat a classe.
Trec la conclusió que hi han molts tipus de realitats i coneixements, i que no hi ha uin de millor que l'altre, si no que cadascú a d'escollir el que més li agradi, el que cregui que és millor per ell, o amb el que més estigui d'acord.
DOCUMENTAL "PIENSO LUEGO EXISTO"
José Antonio Marina: El filósofo de la 'inteligencia bondadosa'.
1.Per què és necessària la filosofia segons el professor Marina?
És necessària per sobreviure, fa un servei social molt important.
2. Quines funcions té la filosofia?
Té una funció ètica, política i social.
3. Què vol dir transfigurar l'esforç en gràcia?
Vol dir que per aconseguir la gràcia s'ha de passar per l'esforç. Quan un ballarí prepara un ball, entrena, allò no és bonic ni estètic, però després el resultat que obté és molt bo, és com màgic.
4. Quin és l'element central del pensament del professor Marina?
El anar més enllà, sobrepassar els límits dels coneixements, l'admiració cap a la intel·ligència, la curiositat.
5. Què penses de la frase: 'Nuestro cerebro es más listo que nosotros'?
El cervell ens enganya. A vegades, encara que tu pensis que no estàs treballant, que no tens en funcionament el cervell, aquest està treballant més que mai, el cervell s'adelanta als nostres passos i pensaments en moltes ocasions.
6. Cita 2 filòsofs que li atreguin a Marina.
Jean Paul Sartre i Reneé Descartes.
7. Quines intel·ligències podem distingir segons el professor Marina?
Hi ha dos tipus d'intel·ligència: la intel·ligència individual, la raó de cadascú supera qualsevol pensament, és egoïsta; l'altre és relacionar intel·ligències.
8. Quina és la gran creació de la intel·ligència?
La gran creació de la intel·ligència és la bondat, la bona solució a cada problema i posar-ho en pràctica.
9. Quins són els desitjos fonamentals?
El plaer, busquem el benestar. La vinculació social, afecte. Ampliar les nostres possiblitats, buscar projectes significatius, investigar, obtenir seguretat.
10. Relaciona desig i publicitat. Quins problemes pot comportar? Explica-ho.
El desig i la publicitat són coses contradictòries. La publicitat ens diu que tenim dret a tenir el que sigui, ja.
11. Quin és el personatge més important de la història per Marina? Per què?
Jesús de Nazaret. Perquè va causar un gran impacte amb la seva reaparició. Cadascuú ha de decidir per ell mateix, però no pot influir en la decisió dels altres.
12. Quins sistemes simbòlics existeixen?
El llenguate, els diners i el comerç. Abans si jo volia alguna cosa i era més fort que el posseidor l'obtenia, ara hi ha dos persones que negocien i ajusten el preu.
13. Què és el teorema del 'más tonto' en economia?
Les bombolles financeres. Sempre hi haurà algú més tonto que comprarà un producte per un preu massa alt. Quan ja no hi ha algú més tonto la bombolla explota.
14. Fes una definició del professor Marina com a filòsof.
Marina és un mestre, és intel·ligen, fa màgia amb les paraules, és exemplar i creu que el talent és la intel·ligència triunfant per tots.
Codi étic estudiantil(codi deontologic)
1· Tot estudiant té com a obligació assistir a un nombre mínim de classes si vol ser avaluat de l'asignatura en qüestió.
2·L'alumne té el deure d'arribar puntual a classe per tal de no interrompre-la.
3·L'alumne ha de mantenir una actitud correcta a classe per tal de permetre el bon funcionament d'aquesta.
4·L'alumne ha de mantenir una relació de respecte envers els professors i acceptar l'autoritat que ells exerceixen.
5·L'alumne haurà de tractar com a iguals a tots els seus companys sense distinció.
6·L'alumne té la obligació de portar el material necessari per desenvolupar la classe.
7·L'alumne haurà d'entendre i respectar les normes establertes per la societat i el mateix centre.
8·Tot alumne té dret a participaar en les ax¡ctivitats proposades per el centre.
9·L'alumne és responsable de fer totes les activitats requerides per el professorat.
10·L'alumne té l'obligació de cumplir els deures citats i fer cumplir els seus drets
House- Consentiment informat
A classe hem vist un episodi de House, ja que ens servia per treballar els temes d'ètica, més concretament, de l'eutanasia.
Aquest episodi gira al voltant de l'Ezra Powell, un metge molt reconegut de 71 anys. Aquest entra a l'hospital ja que ha col·lapsat mentre estava al seu estudi investigant amb rates. L'equip del House no tenen massa clar si el problema és del cor o dels pulmons, i el fan passar per diverses proves per descobrir-ho. El Ezra, per això, es nega a fer-les i demana que el matin, que no vol viure sota aquestes condicions. L'equip té discrepancies sobre aquest tema, ja que no tots consideren que això sigui bona idea, més que res, perquè és il·legal en el seu estat. Al final, el House i el doctor powell arriben a un acord: el pacient donarà 24 hores al House i els seus companys per descobrir quina malaltia té, si no ho descobreixen, el deixaran morir. Així doncs, l'equip de doctors es passen tota la nit treballant, però no arriben a cap conclusió. Quan arriba la hora de matar al pacient, HOuse el menteix i li provoca un coma temporal per poder seguir investigant, en contra de la voluntat de l'Ezra. Després de moltes proves, descobreixen que l'enfermetat que té el doctor és mortal, i finalment, decideixen fer-li cas i matar-lo.
Tot l'episodi tracta sobre aquest aspecte: si deixar morir o no a un pacient que ho demana, i tot i que aquest episodi dona una solució, cadascú pot opinar molt diferent.
Comentari de text:
1) La cultura és el nostre diferencial
Redes: Entrevista d'Eduard Punset a Gardner
Comentari de text:
1) La cultura és el nostre diferencial
Maria Armiñana Maristany
2) El passat com a motxilla
Berta Viader
3) La derrota del pensament, FINKIELKRAUT
Carla Santos Sánchez
4) Si Dèu no existís tot estaria permès
Laura Martínez
Redes: Entrevista d'Eduard Punset a Gardner
A continuació explicarem quines són les idees que van aparèixer en aquesta entrevista:
Es vincula el concepte d'intel·ligència al tenir èxit a la vida, al reconeixament social, no perquè tinguis un quoficient alt ja està, s'ha de treballar i desenvolupar.
Abans es deia que si t'anaven bé les matemàtiques i la llengua eres intel·ligent i tot t'aniria bé i si tenies un quoficient intel·lectual bo ja series bo amb tot.
A alguns països es dona una gran importància al esforç. Les oportunitats que tinguis a la vida no tenen perquè tenir res a veure amb els resultats d'un test d'intel·ligència.
Es va portar a terme un estudi a dues classes (una va ser motivada i els van dir que ho feien molt bé i a l'altre no els van dir res). Els resultats van ser molt millor en la classe que havia estat motivada anteriorment.
El quoficient intel·lectual varia, és dinàmic, en l'edat de creixement crec a mesura que creix la matèria gris. A partir dels vint anys deixa una mica de crèixer, però està en moviment constant. Res es permanent, per això s'ha de seguir estudiant, i aquí és on l'educació té un paper primordial.
Hi ha diferents formes d'avaluar, però els ministres d'educació no ho entenen.
La clau està en descobrir com li agrada aprendre a cada persona. Fa falta una formació personalitzada, perquè la formació també és diferent. Aprenem i llegir de formes diferents. Si ens coneixem bé a nosaltres mateixos, podrem decidir millor.
Els mestres no són la única font de coneixement.
Mozart no tenia cap mena d'intel·ligència emocional, però era un fenòmen en la música.
