La idea d'aquest vídeo ens va sorgir al pensar què es el que ens defineix als éssers humans... Quines son les característiques que ens fan ser com som, i si realment podem reconèixer en qualsevol cas a una persona dins d'un cos humà.
El que vam fer va ser un llistat d'aquelles qualitats, sempre des d'una mirada bastant utòpica, que creiem que ens humanitzaven. Alguns adjectius dels que van sortir van ser empàtic, comunicatiu, conscient i responsable. A partir d'aquí, amb un joc de contradicció vam situar el punt de mira en un ésser viu que es qüestiona si ell mateix es reconeix com a persona després de expressar algunes de les seves característiques.
El guió és el següent:
Ets un covard. Ets la deshonra de la raça humana. Tants anys d’evolució... Perquè?
Ets la ovella negra del ramat, no ets ni capaç de relacionar-te. Ets tu, el que no pensa en ningú més que en si mateix, EGOCENTRIC! Decepcionant...
Mira't! 16 anys i no has après res... segueixes mirant a la gent per sobre l'espatlla... jutjant per la seva aparença. Has intentat canviar? Sembla que no... Sembla que no vulguis veure la veritat. Vas depreciant a la gent... creient que ets millor. Creus que és just? Fixa't! No hi ha res més patètic que parlar sense conèixer, sense raonar. I has arribat al punt de jutjar-te a tu mateix.
Reconeixes un ésser humà en la teva imatge?
Aida Solé, Clara Cerdà, Valentina Borrego, Berta Viader i Carla Santos
En la nostra videocreació, a través dels recursos i mitjans dels que hem pogut disposar, des del principi, la intenció ha estat destacar aquell petit detall que ha marcat la història de la humanitat i del que som avui. Els humans sempre hem estat transportats per la corrent de les nostres emocions; guerres, conquestes, acords de pau, armisticis, el matrimoni, les lleis, la política, les diferències i les igualtats que s’han determinat al llarg del temps… ens hem mogut per enveja, ambició, por, amor, solidaritat, crueltat, egoisme, avarícia, egocentrisme, empatia... volem creure que, per sobre de tot, som ésser racionals. I ho som. Però aquesta racionalitat és elèctrica, i la electricitat que l’encén no és altra que els sentiments. Hitler era un home racional, i la raó que per a ell existia estava fonamentada en el sentiment patriòtic, xenòfob, egocèntric, cruel, egoista... i això és precisament el que ens fa humans, terrenals, no divins o perfectes. Els errors, el pecar, els sentiments incontrolables; tot i que Hitler n’és un exemple extrem i un cas a part.
En aquest curtmetratge, doncs, ens hem volgut centrar en una conseqüència molt específica d’aquest fet. Mitjançant una senzilla història protagonitzada per quatre noies adolescents, hem volgut mostrar com pot arribar a canviar una vida segons la actitud que es té davant d’aquesta. Com les emocions poden determinar les accions humanes en el dia a dia i condicionar la felicitat de l’individu. Volem demostrar com la racionalitat depèn, al final, dels sentiments i les emocions.
Maria Armiñana
Júlia del Pozo
Carla Nigra
Laura Soler
Elena Torrell
Maria Frías
Míriam Guerra
Anna Martí
Laura Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.