1·Arribem al nostre país:
·Estem de vacances amb un veler i com que hi ha temporal ens arrossega a una illa que nosaltres desconeixem, però ja esta ocupada per unes 1000 persones, i el país acaba de sortir d‘una petita guerra interna perquè estan separats culturalment, i al ser dos grups discrepen entre si, per tant aquest esta destruït. Aquests viuen separats per el riu d’aigua dolça i potable, i tenen cultures molt diferents, el seu principal conflicte és el de la religió, ja que cap accepta la de l’altre, uns són espirituals, i els altres tenen una religió semblant a la del budisme barrejada amb l’ hinduisme. Treuen els diners de vendre productes naturals fets per ells i els comercialitzen sobretot amb l’índia i Tailàndia.
·Estem de vacances amb un veler i com que hi ha temporal ens arrossega a una illa que nosaltres desconeixem, però ja esta ocupada per unes 1000 persones, i el país acaba de sortir d‘una petita guerra interna perquè estan separats culturalment, i al ser dos grups discrepen entre si, per tant aquest esta destruït. Aquests viuen separats per el riu d’aigua dolça i potable, i tenen cultures molt diferents, el seu principal conflicte és el de la religió, ja que cap accepta la de l’altre, uns són espirituals, i els altres tenen una religió semblant a la del budisme barrejada amb l’ hinduisme. Treuen els diners de vendre productes naturals fets per ells i els comercialitzen sobretot amb l’índia i Tailàndia.
2·Com és el nostre país
·Situació en el mapa: El que separa el nostre país dels altres és la Badia de Bengala, que ens rodeja amb l’aigua salada del oceà Índic, estem a 400 milles de l’Índia, Tailàndia i Bangladesh, formant un triangle, en el que nosaltres estem al mig, i per tant estem comunicats amb les tres costes per igual.
·Situació en el mapa: El que separa el nostre país dels altres és la Badia de Bengala, que ens rodeja amb l’aigua salada del oceà Índic, estem a 400 milles de l’Índia, Tailàndia i Bangladesh, formant un triangle, en el que nosaltres estem al mig, i per tant estem comunicats amb les tres costes per igual.
·Extensió: 100 milles d’est a oest, i 50 milles de nord a sud.
·Relleu: L’illa consta d’un turó a la zona del nord des d’on neix el riu Filofer, i al costat del turó hi ha un parc natural. A part d’aquest desnivell, l’illa gaudeix d’una esplanada amb arbres que ocupa tota l’altre part d’aquesta.
Aquesta bella illa conté diferents microclimes, beneficiant-se del monsó i de la seva situació en el globus. Del tropical amb les seves orquídies i palmeres, al muntanyenc amb els seus pins i cultius de te. No en va alberga dos dels arbres considerats «excepcionals» a tot el món.
·Clima: A l’illa es gaudeix d’un clima càlid, però que gràcies a la vegetació és també humit, per tant, la temperatura varia depenent de, principalment, el moment del dia, i després de si la zona en que s’està situat. Durant el mes de Setembre, acostuma a ser plujós, durant el Gener és assolellat i durant el Maig i Juliol ennuvolat. Les temperatures varien en tot l’any entre els 24º a 30º.I d’humitat hi ha de 55% fins, pot arribar a 80%.
·Densitat de població: L’illa consta d’unes 1000 persones dividides en dos grups, que estan separats per el riu Filofer, i que tenen cultures diferents encara que de físic són bastant iguals.
·Piràmide de població: Hi neixen bastant habitants, però es moren alguns en els seus primers anys, després hi ha també bastant adolescents, i entre els 26-45 hi ha la generació buida per culpa de la guerra, i després es van morint perquè l’esperança de vida ronda per els 50 anys, i encara que hi ha gent de 70 hi ha molt poques persones que arribin aquesta edat. També hauríem de mencionar que la majoria de persones estan entre els 16 i els 25.
·Piràmide de població: Hi neixen bastant habitants, però es moren alguns en els seus primers anys, després hi ha també bastant adolescents, i entre els 26-45 hi ha la generació buida per culpa de la guerra, i després es van morint perquè l’esperança de vida ronda per els 50 anys, i encara que hi ha gent de 70 hi ha molt poques persones que arribin aquesta edat. També hauríem de mencionar que la majoria de persones estan entre els 16 i els 25.
·Distribució de la població: La població està distribuïda en dos parts, perquè com que estan separats per la guerra, la població també esta separada per el riu en les poblacions que determinen els poblat
·Costums: Els dos poblats tenen costums diferents però hi ha algunes festes que són iguals perquè la seva història comença en un mateix punt. Les costums i festes que són semblant són, per exemple: de passar els diumenges junts amb la família i cantar cançons del mateix poble, celebren festes com la del Poblat que consisteix en reunir-se tot durant una setmana per les nits i explicar històries de por al costat de la foguera, és a dir, que totes les tradicions, costums i festes estan molt relacionades amb el que té a veure amb la vida familiar i amb el mateix poblat per així unificar-se com a tal.
·Himne:
Fa molts anys en una petita illa al mig de la mar,
va sorgir un poble que es volia fer estimar
ple de força i virtut
amb coratge i bona actitud.
L’origen de la nostra civilització és el mar
i vam aparèixer gràcies a un calamar
som valent, som forçuts
i mai ens donem per vençuts.
Anys enrere ens vam havem de separar
no volíem problemes, ni amb els nostres germans haver-nos d’enfontar
vam haver de fer una reflexió
i ara remem tots junts cap a la mateixa direcció.
Cultivar , comercialitzar i pescar,
però l’objectiu més clau és educar,
per així bons ciutadans formar:
responsables, autònoms i amb ganes de millorar.
·Abecedari:
·Llegendes: Algunes llegendes, igual que les costums, també són compartides, com per exemple: la de que tracta del origen dels dos pobles que relata que els primer home i la primera dona van sortir de l’aigua on els Deus els havien deixat per cuidar el medi aquàtic, i ells desobeint les seves ordres van sortir tentats per un calamar, i al donar-se conte que la terra ferma era molt més fèrtil i molt millor per viure que el medi marí es van quedar allà, van viure a l’illa durant dos anys, i en aquest van poder tenir quatre fills. Quan els Deus es van donar conte del que els seus descendents havien fet tal cosa, van enviar un dels seus discipuls que els anés a matar, ells van amagar als seus fills sota una pedra i així va seguir la vida en aquella vida.
3·On viurem:
Amb la intenció d’unificar els dos poblats, crearem una nova ciutat al centre de l’illa. Aquesta ciutat es dirà Kanthi i tindrà una població d’uns 400 habitants de tots dos poblats. Construirem aquesta petita ciutat en un plana, sota el volcà, i com que la construirem des del no res, serà un pèl més moderna que la resta del país. Les vivendes consistiran de petites cases de fusta amb un jardí per cultivar els propis aliments i els edificis estatals estarà fets de pedra. Els recursos naturals que predominen en aquesta zona, igual que en tota Cala Berma, són el plom, el coure, el ferro i sobretot la sal.
La majoria de la població de Cala Berma és agricultora i pescadora, però en aquesta ciutat predominarà la gent de càrrecs més elevats i prestigiosos: ministres, mestres, doctors… a més de personatges importants com els dos líders dels poblats i els caps religiosos, que exerciran les seves funcions des de el poblat per a tothom que ho demani.
En aquesta ciutat que creem nova, construirem institucions com una nova escola que agruparà alumnes de diferents poblacions, un hospital per a tothom amb serveis tant d’urgències com de tractament de llarg termini, els ministeris on tindran les oficines els alts càrrecs del país, dues esglésies, una per a cada religió, però que tot i així estaran obertes a tothom, independentment de la religió, etc.
La majoria de la població de Cala Berma és agricultora i pescadora, però en aquesta ciutat predominarà la gent de càrrecs més elevats i prestigiosos: ministres, mestres, doctors… a més de personatges importants com els dos líders dels poblats i els caps religiosos, que exerciran les seves funcions des de el poblat per a tothom que ho demani.
En aquesta ciutat que creem nova, construirem institucions com una nova escola que agruparà alumnes de diferents poblacions, un hospital per a tothom amb serveis tant d’urgències com de tractament de llarg termini, els ministeris on tindran les oficines els alts càrrecs del país, dues esglésies, una per a cada religió, però que tot i així estaran obertes a tothom, independentment de la religió, etc.
4·El ciutadà:
El ciutadà ideal de Cala Berma són motivats per la feina, generosos, tradicionals, familiars, educats amb les seves costums, desconfiats amb els de l’exterior, tenen una mentalitat tancada per les agressions dels altres països, maternals, amables, propers amb la gent, donen molta importància als professors i a l’educació, respectuós, feliç perquè són humils però també són realistes.
5·Caracterització del poder polític:
El nostre país és de caire contractualista. Ens basem en un pacte entre la societat civil i l’Estat. Ens interessem pels principis lògics i ideològics que formen el contracte polític (procediments de decisió i les condicions del pacte). El nostre origen polític recau en les ideologies de Jean-Jaques Rousseau.
El poble és qui té el poder, és possible viure i sobreviure com a conjunt sense necessitat d’un líder que sigui l’autoritat. El poder que regeix la societat és la voluntat general que mira pel bé comú de tots els ciutadans, per això la població s’ha d’agrupar ens associacions. Cada persona és important i imprescindible, però sempre amb l’objectiu del bé comú. Rousseau diu que això no és el normal, que l’home escapa de les seves llibertats perquè li sorgeixen necessitats. El home és relaciona amb els altres perquè ho necessita. La moral i la raó juguen un paper molt important per evitar la hominització d’uns sobre els altres i que tots els membres participin. Tots els membres reconeixen l’autoritat de la raó per unir-se per una llei comuna, ja que aquesta llei neix d’ells mateixos. És el poble qui ha de determinar les lleis. El poble és objecte i subjecte del poder, per tant el poble mai es perjudicarà a ell mateix.
6·La justícia, la llei i el poder polític:
Quan les quatre vam arribar a Cala Berma, la societat que ens varem trobar era organitzada de manera tribal, on manava qui tenia més edat, o més força. El que vam fer, va ser construir un govern on, prenent el model de la separació de poders, no hi hagués cap persona que tingues més poder respecte els altres, per evitar enveja i mal us del poder, i per tant, durant el primer quadrienni, per demostrar amb la pràctica als habitants la nova forma organitzativa del govern, ens posarem nosaltres la distribució següent; cada una de nosaltres tenia un ministeri i per prendre les decisions globals formàvem un consell on preníem les decisions per votació anònima.
Quan el període de quatre anys amb el nostre mandat hagi finalitzat, organitzarem unes votacions per tal de que els habitants es pugin autoorganitzar.
Partint de la base que la legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats i que a diferència del domini racional – legal, el que hem escollit nosaltres, també pot ser de domini carismàtic, on el poder és centralitza en una sola persona i el domini tradicional, amb el clar exemple de la monarquia. En el nostre cas ha sigut atorgada per contracte social, de forma que el poder el posseeixi el ciutadà; la manera que vam decidir de poder controlar-lo és fent unes enquestes anònimes als ciutadans un cop a l’any per tal de veure si estan satisfets amb la feina que s’està duent a terme o creuen que s’està fent un abús del poder, ja que tenim un domini racional- legal. Si aquest és el cas, s’analitzarà quin és el ministeri que està fent un us incorrecte del seu poder i se li demanarà al seu responsable que abdiqui.
El nostre estat, referint-nos als seus límits, volem que dongui plena llibertat als ciutadans (sempre que compleixin la llei), per evitar que prenguin un comportament una dependent i passiu, intentat que el paper i presència de les empreses públiques sigui cada cop menor, ja que si hi ha dues empreses de sector privat que ofereixen el mateix servei, existeix la competitivitat i per tant, l’empresa privada busca oferir millors condicions al client. Per això, creiem que el model que s’adapta més a la nostre societat, es el paternalista.
QUE ÉS EL DRET? PER QUÈ ÉS IMPORTANT?
La paraula dret adquireix diferents connotacions segons el context amb que s'utilitza.
L'ésser humà neix, viu, es desenvolupa i mor en societat, s’interrelaciona i conviu amb els seus semblants per satisfer necessitats fonamentals d'alimentació, habitatge, salut, seguretat entre d'altres.
En relacionar-se amb els altres individus s'expressen certes conductes que tenen fonament en l'acord de voluntats, però no sempre hi ha solidaritat i col·laboració entre les persones pel que eventualment aquestes conductes es veuen afectades per conductes contràries, indiferents i fins i tot violentes que provoquen conflictes .
Per evitar aquests conflictes i protegir els interessos dels individus, és necessari establir bases per a resoldre'ls, la qual cosa s'aconsegueix mitjançant la implantació de normes o regles que s'han de respectar i fer complir, com una forma d'organització social, la finalitat és la protecció, seguretat, justícia i bé comú.
CONCEPTE DE DRET: És el sistema de normes, principis i institucions que regeixen de manera obligatòria, l'actuar de l’home en societat, per complir la justícia, la seguretat i el bé comú.
CARACTERÍSTIQUES DEL DRET
EL DRET ÉS UN CONJUNT DE NORMES JURÍDIQUES No totes les normes que regeixen la conducta de l'home són de naturalesa jurídica, ja que hi ha un altre tipus de normes (religioses, morals, de tracte social). Només són "jurídiques" aquelles normes que regulen relacions de justícia, entre dues o més persones quan es troben vinculades amb drets i obligacions recíproques, ja sigui per un contracte, o per fets il·lícits.
REGULA LA CONDUCTA DE L'HOME Únicament l'actuació de l'home és objecte de relacions de justícia, ja que la seva naturalesa racional (ja que només l'home té intel·ligència i voluntat) la qual cosa el converteix en un ésser amb capacitat jurídica, la qual és l'aptitud que té tota persona a ser titular de de drets i obligacions.
ÉS BILATERAL Una persona diferent de l'afectada pot exigir que es compleixi certa norma ja que el dret té les qualitats de ser imperatiu, ja que imposa una certa conducta, i atributiu, perquè faculta un individu diferent de l'afectat a exigir el compliment de les normes i lleis.
ÉS HETERÒNOM Una persona podria discrepar amb el contingut i les imposicions de certa norma, però això és irrellevant per al dret: aquest individu està, de totes maneres, subjecte al seu compliment. Només certs actes corporatius i jurídics constitueixen excepcions, igual que certs usos i costums.
POSSEEIX ALTERITAT Sempre es refereix a la relació d'una persona amb les altres, a la conducta exterior d'una persona en relació amb les altres.
ÉS COERCITIU Suposa el legítim ús de la força per exigir el compliment de lleis i normes si la situació la fa necessari i l'aplicació de les sancions corresponents si el Dret és violat.
La paraula dret adquireix diferents connotacions segons el context amb que s'utilitza.
L'ésser humà neix, viu, es desenvolupa i mor en societat, s’interrelaciona i conviu amb els seus semblants per satisfer necessitats fonamentals d'alimentació, habitatge, salut, seguretat entre d'altres.
En relacionar-se amb els altres individus s'expressen certes conductes que tenen fonament en l'acord de voluntats, però no sempre hi ha solidaritat i col·laboració entre les persones pel que eventualment aquestes conductes es veuen afectades per conductes contràries, indiferents i fins i tot violentes que provoquen conflictes .
Per evitar aquests conflictes i protegir els interessos dels individus, és necessari establir bases per a resoldre'ls, la qual cosa s'aconsegueix mitjançant la implantació de normes o regles que s'han de respectar i fer complir, com una forma d'organització social, la finalitat és la protecció, seguretat, justícia i bé comú.
CONCEPTE DE DRET: És el sistema de normes, principis i institucions que regeixen de manera obligatòria, l'actuar de l’home en societat, per complir la justícia, la seguretat i el bé comú.
CARACTERÍSTIQUES DEL DRET
EL DRET ÉS UN CONJUNT DE NORMES JURÍDIQUES No totes les normes que regeixen la conducta de l'home són de naturalesa jurídica, ja que hi ha un altre tipus de normes (religioses, morals, de tracte social). Només són "jurídiques" aquelles normes que regulen relacions de justícia, entre dues o més persones quan es troben vinculades amb drets i obligacions recíproques, ja sigui per un contracte, o per fets il·lícits.
REGULA LA CONDUCTA DE L'HOME Únicament l'actuació de l'home és objecte de relacions de justícia, ja que la seva naturalesa racional (ja que només l'home té intel·ligència i voluntat) la qual cosa el converteix en un ésser amb capacitat jurídica, la qual és l'aptitud que té tota persona a ser titular de de drets i obligacions.
ÉS BILATERAL Una persona diferent de l'afectada pot exigir que es compleixi certa norma ja que el dret té les qualitats de ser imperatiu, ja que imposa una certa conducta, i atributiu, perquè faculta un individu diferent de l'afectat a exigir el compliment de les normes i lleis.
ÉS HETERÒNOM Una persona podria discrepar amb el contingut i les imposicions de certa norma, però això és irrellevant per al dret: aquest individu està, de totes maneres, subjecte al seu compliment. Només certs actes corporatius i jurídics constitueixen excepcions, igual que certs usos i costums.
POSSEEIX ALTERITAT Sempre es refereix a la relació d'una persona amb les altres, a la conducta exterior d'una persona en relació amb les altres.
ÉS COERCITIU Suposa el legítim ús de la força per exigir el compliment de lleis i normes si la situació la fa necessari i l'aplicació de les sancions corresponents si el Dret és violat.
L’origen del dret a la nostre societat, malauradament, té una historia molt breu ja que abans de la nostra arribada a la civilització, no existia el concepte. La nostre intenció és que el paper del dret cumpleixi totes les característiques exposades anteriorment i per això les funcions que volem que es duguin a terme de la ma del dret son:
Funció de resolució de conflictes:
Actua com un dispositiu de prevenció, solució i en general, de tractament de conflictes. No obstant això, no es pot negar que pot arribar a crear-los.
Aquesta funció pot manifestar de diverses formes:
- Com a funció reguladora: quan el dret accepta i absorbeix el conflicte perquè les raons del conflicte tenen suport en l'opinió pública o en el poder polític, donant lloc a normes reguladores. Exemple: normes sobre propietat intel·lectual, normes protectores del medi ambient etc.
- Com a funció repressora: quan la raó del conflicte no té justificació per al poder polític. Aquí estarien les normes que estatueixen com a delictes, determinades conductes.
- Com a funció orientadora: si es canalitza o s'orienta el conflicte perquè pugui resoldre de manera pacífica, per part dels que tenen el interessos enfrontats. Per exemple les normes sobre dret laboral col · lectiu, les quals busquen canalitzar els conflictes entre treballadors i ocupadors.
Funció d'ordenament social i organització:
Actua com un dispositiu de prevenció, solució i en general, de tractament de conflictes. No obstant això, no es pot negar que pot arribar a crear-los.
Aquesta funció pot manifestar de diverses formes:
- Com a funció reguladora: quan el dret accepta i absorbeix el conflicte perquè les raons del conflicte tenen suport en l'opinió pública o en el poder polític, donant lloc a normes reguladores. Exemple: normes sobre propietat intel·lectual, normes protectores del medi ambient etc.
- Com a funció repressora: quan la raó del conflicte no té justificació per al poder polític. Aquí estarien les normes que estatueixen com a delictes, determinades conductes.
- Com a funció orientadora: si es canalitza o s'orienta el conflicte perquè pugui resoldre de manera pacífica, per part dels que tenen el interessos enfrontats. Per exemple les normes sobre dret laboral col · lectiu, les quals busquen canalitzar els conflictes entre treballadors i ocupadors.
Funció d'ordenament social i organització:
El Dret genera un ordre social. Modela la vida social a través de l'establiment de paràmetres indicatius del permès, el prohibit i l'obligatori, d'acord amb els fins proposats pel poder polític.
-Organització del poder polític D'aquesta funció s'encarrega la part orgànica de la Constitució.
-Organització del poder polític D'aquesta funció s'encarrega la part orgànica de la Constitució.
Funció de legitimació del poder polític: Aquesta funció significa que el dret serveix com a justificació del poder, en tant aquest s'exerceixi acord amb els models normatius reconeguts pels subjectes obligats com a dret valgut. D’aquesta manera hi ha una identificació entre legitimitat i legalitat. En aquesta perspectiva el poder és legítim si es subjecta al dret.
LA JUSTICIA
La paraula JUSTICIA té dues definicions:
1a - Com institució social de conjunt constitueixen òrgans que el poder
jurisdiccional de l'Estat, la seva funció consisteix a aplicar les normes de
Dret.
1a - Com institució social de conjunt constitueixen òrgans que el poder
jurisdiccional de l'Estat, la seva funció consisteix a aplicar les normes de
Dret.
2a - Virtut moral; fer el que és correcte i dir el que és degut en cada cas per
mèrits o necessitats.
En el seu significat Ètic i Filosòfic és el respecte dels Drets de cadascú. És la norma que presidirà les Relacions Socials d'entre individus.
mèrits o necessitats.
En el seu significat Ètic i Filosòfic és el respecte dels Drets de cadascú. És la norma que presidirà les Relacions Socials d'entre individus.
Des del meu punt de vista, té tres punts essencials: la alteritat, el respecte i la igualtat.
En el nostre país, originàriament, la justícia hauria pogut estar classificada com a utilitarista ja que, tot i que no hi havia cap document on quedes redactat, ens vam trobar una organització on el que buscaven tots els habitants era la major felicitat per tots ells; la nostre intenció, es conservar aquest model, ja que un dels puntals de la justícia és el respecte.
7·El poder executiu i les formes de govern:
El govern és democràtic i no monàrquic perquè considerem que el poder que forma les lleis del poble a de procedir del poble, no ha de ser aliè a ell, és a dir, que una persona que no estigui familiaritzada amb els problemes d’aquest poble, no podria ajudar a solucionar-los, per tant, si la forma de govern que nosaltres decidim portar a terme és una democràcia, estem dient que encara que alguna persona, prengui les decisions, és el mateix pobla qui ha escollit aquesta persona, i per tant, seria el mateix poble qui prendria les decisions, però la forma de govern que nosaltres hem escollit va més enllà, perquè no escollim el partit que volem votar, sin que escollim a la persona directament, és a dir, que no hi haurà un president, sinó que hi haurà diferents ministres per cada un dels sectors en qüestió.
L’origen d’aquest govern és directament el nostre Estat, perquè abans de nosaltres els dos grups estaven dividits entre clans, és a dir, que el més fort d’aquests era el cap de la tribu, i en canvi, ara quan el govern que tenen ja és comú, és el primer govern democràtic que tenen, i llavors les primeres eleccions que sortirem les elegides, perquè serem l’únic partit que es presentarà, i llavors nosaltres donarem l’exemple de que es tracta el fet de governa un país democràticament i amb igualtat, i a les pròximes eleccions ens tornaríem a presentar i potser llavors tornem a sortir elegides, però això no és segur. També hem escollit aquesta forma de govern per el fet de que ajuda a unificar el poble com a tal i a organitzar-lo de manera que tots dos tinguin els mateixos drets davant la lleis, i al venir de dos pobles separats , qualsevol acció que serveixi perquè se’n donin conte que estan units la vida és més fàcil i confortable porta a plantejar el fet de posar una dictadura on el que farien segurament seria seguir separats per els ideals encara que la llei per tots sigui la mateixa.
Tot seguit el govern estarà disposat de manera que no es votin els partits sinó la persona en concret, per el simple fet de que així el poble es sentirà més representat i la persona que en aquell sector sigui elegida per el poble estarà més propera a ell. Els ministres tenen molt de poder i esta molt especialitzats en el seu sector, perquè no es prenen decisions generals, sinó de les decisions personals que el ministre considera que és millor per el poble, i encara que hi hagui un cap d’estat aquest no és més que el portaveu del país, i no pren ninguna decisió. En un principi nosaltres formarem part d’aquest Estat així podrem demostrar com es fa i que els altres poguin així seguir l’exemple, i tot seguit ho deixerem als estats locals per així poder estar encara més a prop del poble. En el nostre poder la Laura Martínez serà la ministre d’educació, la Berta Viader estarà en relacions socials i laborals, la Carla s’ocuparà del Dret i la Maria Armiñana serà la ministre d’Administració.
La democràcia del qual el nostre país esta formada serà representativa perquè és com la democràcia moderna i en la democràcia representativa la sobirania continua en mans del poble, però aquest no exerceix directament el poder sinó que delega aquesta tasca en representants escollits periòdicament, els quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat i així són sobiranies del poble. És el tipus de democràcia predominant a l'actualitat.I també està basada en la negació perquè es tracta d'un tipus de democràcia on les lleis i les decisions de govern es prenen en base a les preferències i al poder de negociació dels actors (col·lectius o individuals) de la comunitat política. Els individus, les diferents forces socials (sindicats, lobbies...) i els magistrats i/o representants del poble tenen preferències determinades que estan donades i que en principi no tenen per què modificar-se en base al debat públic.
8·La constitució:
Article 1.
Cala Berma es constitueix en un estat democràtic i laic, que accepta de manera total el pluralisme polític, religiós i ideològic.
Article 2.
El bermès és la llengua oficial de l’Estat. Tots els habitants tenen l’obligació de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la.
Article 3.
La bandera de Cala Berma està formada per tres franges verticals: blava, verda i taronja, respectivament.
Article 4.
La capital de l’Estat és Kanthi.
Article 5.
Els bermesos son majors d’edat als complir els 16.
Article 6.
Els bermesos són iguals davant la llei, sense que pugui existir discriminació alguna per raó de raça, naixement, sexe, religió o qualsevol condició o circumstància
Article 7.
Tot habitant té el dret a la vida i a la integritat física. Queda abolida la pena de mort.
Article 8.
Els bermesos tenen dret a escollir lliurement la seva residencia i circular lliurement pel territori nacional.
Article 9.
Es reconeixen el dret a la propietat, l’intimidat, l’associació i l’opinió.
Article 10.
Cala Berma es constitueix en un estat democràtic i laic, que accepta de manera total el pluralisme polític, religiós i ideològic.
Article 2.
El bermès és la llengua oficial de l’Estat. Tots els habitants tenen l’obligació de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la.
Article 3.
La bandera de Cala Berma està formada per tres franges verticals: blava, verda i taronja, respectivament.
Article 4.
La capital de l’Estat és Kanthi.
Article 5.
Els bermesos son majors d’edat als complir els 16.
Article 6.
Els bermesos són iguals davant la llei, sense que pugui existir discriminació alguna per raó de raça, naixement, sexe, religió o qualsevol condició o circumstància
Article 7.
Tot habitant té el dret a la vida i a la integritat física. Queda abolida la pena de mort.
Article 8.
Els bermesos tenen dret a escollir lliurement la seva residencia i circular lliurement pel territori nacional.
Article 9.
Es reconeixen el dret a la propietat, l’intimidat, l’associació i l’opinió.
Article 10.
Es reconeix el dret a l’educació, la qual és obligatòria i gratuïta.
9·L’educació:
Tenir una bona educació és bàsic i fonamental per qualsevol país, perquè els que ara són nens després seran el futur. L’educació s’ha d’adaptar a la societat, la societat és qui marca l’educació. Volem que el nostre país tingui una bona educació, sense fracàs escolar, i això és molt difícil d’assolir per això implantarem el model espontaneista, on el concepte fracàs escolar no existeix. Aquest model no vol potenciar l’autoritat, sinó que parteix de que el nen es bo de per si, parteix dels ideals de Rousseau. El que és vol potenciar és l’ individualitat dels alumnes, els continguts no són el més important, sinó les aptituds, els talents dels alumnes i la capacitat d’aquests per decidir el que ells considerin més adequat per aquell moment. No és el nen que s’ha d’adaptar a l’escola tot el contrari, l’escola s’ha d’adaptar al nen. Volem que els nostres alumnes es sentin molt recolzats, estimats i valorats pels professors, però sense perdre l’ordre.
Per la demana que tenim d’alumnes amb un únic recinte format per varis edificis per les diferents etapes serà suficient. Serà un espai gran, a prop de la natura, amb zones pels més petits perquè tinguin espai per córrer i desfogar-se. Hi haurà tres edificis: en un hi podrem trobar la llar d’infants i infantil, en l’altre primària i en l’últim secundària i batxillerats. Els tres edificis estaran connectats, perquè volem que els gran ajudin als petis i que puguem aprendre fomentant la cooperació entre tots. Després de batxillerat hi haurà estudis de grau superior que es portaran a terme en uns altres edificis.
Volem alumnes crítics, que els hi agradi i valorin la diferència, autònoms, dependents, amb capacitat per decidir; volem classes dinàmiques, útils, divertides, que ens ajudin a aprendre, pràctiques. Com ja hem dit anteriorment no volem aprofundir en continguts, sinó en aptituds. En la llar d’infants i infantil l’objectiu principal serà trobar els talents i les virtuts de cada nen, amb molt de temps per córrer i jugar. A primària i secundària l’objectiu principal serà aprendre a llegir i a escriure correctament i entendre el que és llegeix. Els horaris a partir de tercer d’ESO estaran organitzats de tal manera que pel matí es faran classes i algunes tardes s’anirà a treballar als camps, a la pesca o a comercialitzar entre d’altres feines. Volem que els nostres alumnes sàpiguen el que és treballar i tinguin experiència abans d’incorporar-los al món laboral. A batxillerat la motivació serà clau i la confiança, hi haurà més contingut que en les altres etapes.
10·Les utopies (activitat voluntària):
Saps que és realment una utopia?
Una utopia és quelcom irreal, que pertany al món de la il·lusió. Quelcom fora de la realitat, propi dels desitjos humans que no arriben a concretar-se. Les utopies formen part de la creativitat dels éssers humans. En un principi les utopies semblen irrealitzables, però mai se sap el que pot passar si ho intentem. Bàsicament podríem definir una utopia com una cosa perfecte però que no es pot aconseguir, com la pau mundial.
Què és una utopia social?
Les utopies socials són aquelles relacionades amb el desig de donar un sentit a la vida i aconseguir la felicitat. Hi ha una petita relació entre la justícia i les utopies. Alguns exemples d’utopies socials serien: necessitat i recerca d’un món millor, d’un món més solidari i més just.
Qui és Thomas More i que té a veure amb les utopies?
Thomas More va néixer a Londres el 7 de febrer de 1478 i va morir el 6 de juliol de 1535. Va ser un jurista i escriptor, pensador, teòleg, polític i humanista. Va morir a causa de la seva oposició a la separació de l’Església Anglicana, és considerat un màrtir i considerat com sant per l’Església catòlica i per l’anglicanisme. Thomas More va inventar les utopies al segle XVI on volia descriure una illa imaginaria que acollia una societat perfecte en tots els sentits. L’origen per Thomas More està recullit en un assaig que va escriure l’any 1516: “De optimo Republicae Statu deque Nova Insula Utopi”. En aquest llibre feia una crítica de la societat de la seva època, especialment l’anglesa; denunciava la pobresa de bona part de la població; volia censurar la concentració del poder i de l’expansionisme estatal; proposava un nou model d’organització social.
Quines són les funcions de les utopies?
Les utopies tenen cinc funcions:
Funció orientadora: descripció d’una societat imaginaria i perfecta. I encara que és impossible d’aconseguir si que hi ha certes coses que es poden aconseguir i és útil per les reformes que puguin fer els Estats.
Funció valorativa: encara que es venen donades per un autor normalment representen l’opinió de tota la societat. Deixa veure els valors de la societat. I en el fons l’objectiu no és construir móns ideals sinó entendre millor el món en el que vivim.
Funció crítica: al comprar l’Estat ideal amb el real es deixen veure tots els defectes d’aquest i tot el que li queda per aconseguir. Per això també anuncia les desigualtats i les injusticies.
Funció esperançadora: per alguns filòsofs els ésser humà és un ser utòpic. La necessitat d’imaginar móns millors és inevitable. El fet de ser lliure o de no ser-ho ens fa imaginar en altres móns millors que en el qual vivim. Per molt dolent o injust que sigui el entorn on vivim sempre tenim l’esperança d’imaginar i construir un de millor.
Una crisi utòpica es veu iniciada quan aquella persona que ha tingut la capacitat d’extrapolar-se i imaginar el seu mon ideal xoca amb la realitat que l’envolta per el fet d’adonar-se que aquella situació perfecte que havia ideat no podrà ser possible, per mancança de recursos, temps, diners o realisme.
Una distopia, contra-utopia o anti-utopia és una utopia negativa on la realitat que transcorre és justament en termes oposats als d'una societat ideal, o utòpica. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems.
En el nostre grup hem considerat que món ideal, seria el que es planteja com a món intel·ligible que és el veritable àmbit de ser, Plató ja el va imaginar referit a les definicions, als conceptes, a les essències i es caracteritza per ser segur, constant, únic, immutable, real, veritable, si el nostre saber s'edifica sobre aquestes coses ens portés al coneixement pròpiament dit, l'única forma de captar aquests ens és mitjançant l'ús de la raó i per estar allunyat dels sentits és més difícil d'aconseguir però més veritable que el coneixement sensorial. I intentaria mantenir el món sensible, que seria una còpia o imitació de l'àmbit de les idees, tot el que es capta mitjançant els sentits i es caracteritza per ser canviant, insegur, vacil·lant, múltiple i relatiu, que està molt basat en el relativisme.
